Jesús Rodríguez Picó

Inicio » Artículos diversos » CD Catalunya Música, Victoria dels Àngels

CD Catalunya Música, Victoria dels Àngels

Victòria dels Àngels, 10 de maig de 1987

Iniciar els programes d’una nova emissora de radio és un esdeveniment que no passa sovint. L’any 1987 era un moment per recuperar i iniciar nous projectes: feia pocs anys que el país havia començat un complex camí. En aquell moment teníem els mitjans per impulsar iniciatives noves i, per tant, per anar definint una nova societat, més lliure i amb més possibilitats de triar i decidir. Una emissora de música (definida en aquell moment com a “clàssica i contemporània”) era un nou objectiu. Catalunya no havia tingut mai una emissora d’aquestes característiques.

En apropar-nos a la data de l’inici de les emissions, es va decidir organitzar una inauguració. El protagonista o protagonistes calia que estiguessin lluny de modes i al marge de preferències passatgeres. Decidir no va ser difícil. Hi havia un nom que reunia unes característiques úniques: prestigi internacional, un repertori ampli, una relació amb el públic més que afectuosa, una carrera llarga i plena d’èxits i, també, un cert allunyament de l’escena en els darrers anys. Aquest era el moment de tornar a escoltar Victòria dels Àngels.

Tots teníem presents els enregistraments extraordinaris que la cantant havia realitzat. Havien passat molts anys des d’aquella difícilment superable Carmen enregistrada l’any 1957 i dirigida per Thomas Beecham. A més del repertori operístic, Victòria dels Àngels havia actuat sovint a recitals, interpretant molta música per a veu i piano. Aquest podia ser el repertori idoni per a un concert d’inauguració.

El tracte amb la cantant va ser exactament el que prevèiem. Coneixíem alguns dels seus trets característics: modèstia, sensibilitat, cap afany de protagonisme. Realment una veritable antítesi del que entenem per “diva”. Ens vam trobar amb una artista que no feia cap esment dels seus èxits, que no tenia cap interès a explicar les seves experiències amb alguns dels grans artistes amb què havia coincidit. Al contrari, calia “recordar-li” que nosaltres coneixíem la seva carrera artística, i era per això que li proposàvem la inauguració.

Tots sabíem que Victòria s’havia allunyat dels escenaris. Les causes eren diverses i semblava que els motius personals havien estats decisius: calia retrobar-se amb el públic. El dia 10 de maig del 1987, al Palau de la Música Catalana era la cita, el retrobament.

Victòria tenia molt clar que aquell dia podia ser una tornada especial. No es tractava de tornar als mateixos repertoris, sinó que calia interpretar la música que convingués a la seva veu. La veritat és que aquesta qüestió ens preocupava poc. El que preteníem era poder escoltar una altra vegada una veu amb unes característiques expressives úniques.

El repertori triat posava l’accent en obres de suau lirisme, que permetien a Victòria manifestar la seva personalitat musical. Al Palau de la Música vam poder tornar a escoltar aquelles conegudes composicions interpretades amb expressió natural, precisa, posant amb suavitat l’accent en algunes paraules, mantenint la sobrietat i alhora la claredat.

Després, els aplaudiments, l’èxit. I Victòria com sempre, discreta i amable. Aquest no va ser un concert aïllat. Per sort, l’artista és va deixar “convèncer” i va tornar als escenaris per interpretar aquest expressiu i íntim repertori que tants èxits li havia reportat. Ara ens en queden els records i, encara més important, els enregistraments. Amb documents sonors com el que presenta aquest CD, podem tornar a escoltar-la, i els més joves poden conèixer una veu única i singular.

Jesús Rodríguez Picó

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Revista Sonograma Magazine

Compositor y profesor. Catálogo y discografía.

Pseudópodo

Un blog inhomogéneo y anisótropo

Alex Ross: The Rest Is Noise

Compositor y profesor. Catálogo y discografía.

Psicoterapia y Psicomusicoterapia

Compositor y profesor. Catálogo y discografía.

PENJAMENTS ESCRITS

PENSAMENTS PENJATS AMB LLETRES

Alfredo Aracil – Compositor, Doctor Hª Arte, Asesor Cultural

Compositor y profesor. Catálogo y discografía.

A %d blogueros les gusta esto: