Jesús Rodríguez Picó

Inicio » Artículos diversos » La música de cambra de Xavier Benguerel

La música de cambra de Xavier Benguerel

 A partir de l’any 1953 Benguerel composa d’una manera constant, des de llavors fins ara el seu ampli catàleg inclou tot tipus de composicions, de les escrites per a un instrument fins a les grans obres com el Llibre Vermell o el Requiem. Aquest enregistrament inclou obres de cambra, per a un o dos instruments de diferents períodes.

Les Estructures són un grup de quatre composicions per a instrument sol escrites entre 1957 i 1966 i estan situades a prop dels corrents musicals més innovadores del moment, lluny tant de les obres amb influència nacionalista com de les que mantenien les convencions tonals, les Estructures tracten el material sonor d’acord amb les noves possibilitats. Els principals trets que les defineixen són la utilització de sèries sovint dodecafòniques, encara que el compositor s’allunya de tota ortodòxia i les fa servir sempre d’una manera personal i combinada amb altres procediments; també el contrast del material defineix aquestes obres, el canvi de dinàmiques, de timbre, de densitats, cada element permet definir fragments, crear oposició i contrast amb els que l’envolten, això permet una transformació del material lluny de tòpics. Aquestes transformacions que originen segments juxtaposats articulen totes aquestes obres. La característica fonamental és la capacitat del compositor per fer audible tots aquests canvis. Si escoltem amb atenció, cada transformació serà clarament perceptible, si els punts de referència més convencionals no ens permeten apropar-nos a aquesta música, sí que ens ho permetrà tenir en compte les noves referències originades a causa de la percepció dels moviments del material sonor i de l’audibilitat de l’estructura.

Aquest primer període creatiu de Benguerel, on es donava preferència a uns plantejaments constructius molt precisos, va donar pas a un altre període on s’incloïen alguns procediments que donaven una certa flexibilitat. Aquesta combinació de diferents notacions, encara que sempre la notació convencional és la més utilitzada, ha estat emprada durant molt anys. Un exemple d’aquests nous procediments és Impuls, obra amb una certa component virtuosística i que a més d’estar estructurada per la característica segmentació, inclou breus passatges escrits amb notació flexible, també i trobem elements rítmics molt marcats que es van repetint i transformant, creant episodis amb una clara motricitat.

Un dels instruments que trobem sovint en el catàleg de Xavier Benguerel és la guitarra, són moltes les composicions on apareix aquest instrument, des d’Intento a dos de l’any 1970 fins Encanteri de les bruixes de 1998 la guitarra té un gran protagonisme quasi sempre a causa de l’encàrrec realitzat al compositor per part de diferents intèrprets. Preludio indefinido va ser escrit a petició de Gabriel Estarellas, com és habitual hi trobem els contrastos per diferenciar el segments però també un tractament instrumental molt subtil i allunyat de qualsevol grandiloqüència, com explica el mateix compositor, un tractament instrumental definit pel “virtuosisme íntim”.

La primera composició de cambra on apareix el clarinet és el Duo per a clarinet i piano de 1963, escrit entre l’Estructura II i l’Estructura III reuneix les característiques d’aquestes obres, escriptura contrastada, amplis intervals, repetició de breus motius i contrastos de densitat, també com en altres obres d’aquest període es poden trobar algunes influències de la Segona Escola de Viena, fonamentalment de Schönberg i en menor grau de Webern. Aquesta influència es caracteritza per la utilització d’algunes sèries, encara que fragmentades i sense abastar la totalitat de l’obra. L’altra obra per a clarinet és Introspecció escrita en el 2003 i dedicada a Joan Pere Gil. Aquesta composició reflexa l’estil del darrer període de Benguerel, subtilitat, lluny del virtuosisme instrumental i preocupat pel detall, escriptura minuciosa amb una utilització molt mesurada del recursos.

De les composicions més antigues a les més actuals, tot i els canvis en l’estil, sempre trobem unes constants que defineixen la personalitat de Xavier Benguerel, les característiques de les estructures segmentades i de la constant expansió i compressió del material, permeten la creació d’un flux continu sempre en permanent canvi. L’audibilitat d’aquests processos permet que aquesta música intensa i clara alhora tingui una gran capacitat de comunicar i de transmetre el personal món de l’autor. Una música per escoltar, sense concessions i sense complexitats gratuïtes, una música del nostre temps.

Jesús Rodríguez Picó

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Revista Sonograma Magazine

Compositor y profesor. Catálogo y discografía.

Pseudópodo

Un blog inhomogéneo y anisótropo

Alex Ross: The Rest Is Noise

Compositor y profesor. Catálogo y discografía.

Psicoterapia y Psicomusicoterapia

Compositor y profesor. Catálogo y discografía.

PENJAMENTS ESCRITS

PENSAMENTS PENJATS AMB LLETRES

Alfredo Aracil – Compositor, Doctor Hª Arte, Asesor Cultural

Compositor y profesor. Catálogo y discografía.

A %d blogueros les gusta esto: