Jesús Rodríguez Picó

Inicio » Artículos diversos » La música de Prokofiev i Shostakovitx

La música de Prokofiev i Shostakovitx

La música de Prokofiev i Shostakovitx

Antecedents immediats

La composició musical a Rússia havia tingut el seu punt culminant per una banda amb la producció de Txaikovski i per l’altra amb la del “Grup dels cinc”. Encara que Rimsky-Korsakov havia procurat que l’obra del grup tingués una certa cohesió i pogués representar la personalitat musical russa, la realitat va ser que els resultats musicals tant de Txaikovski com del “Grup dels cinc” van ser diversos i no configuren una única forma d’expressió. De tota manera les composicions d’aquests autors van ser preses com a punt de referència per compositors posteriors per poder crear una música que representés la personalitat russa.

A partir de la mort de Rimsky-Korsakov a l’any 1908 un altre compositor va semblar que podia prendre el seu relleu. Glazunov que també treballava al Conservatori de Sant Petersburg va ser nomenat poc temps després director. Glasunov representava el corrent més tradicional, la nova música que s’estava component a Europa en aquell moment no era de l’agrat del compositor, convençut que Debussy y Richard Strauss eren autors sense interès, defensava una música d’acord amb la tradició i relacionada amb el repertori anterior. Aquest compositor que va produir una extensa obra, en la que destaquen les vuit simfonies, va merèixer el respecte d’alguns joves creadors, com per exemple Shostakovitx.

Un altre compositor decisiu d’aquesta època va ser Scriabin, encara que a partir de l’any 1904 aquest compositor realitzés freqüents estades a l’estranger, mai va trencar amb el seu país d’origen. Scriabin va ser en la seva época el representant d’una nova música, encara que els seus punts de referència fossin Wagner o Listz les seves aportacions van ser molt originals, com l’acord místic, acord de sis notes utilitzat sovint en les composicions escrites en la seva última època. La peculiar personalitat d’Scriabin, combinació de pensament místic i altivesa, va fer que pocs compositors volguessin continuar el camí que havia començat, d’entre aquests destaca l’ucrainès Roslavets.

Prokofiev

Els esdeveniments històrics van determinar la producció musical de Prokofiev, sovint es diferencien tres períodes que van ser originats per circumstàncies externes i que van incidir profundament en la seva obra.

El primer d’aquests períodes és conegut com a rus i està centrat entre els anys 1910 i 1918. Moltes de les obres d’aquesta època van ser influenciades per les novetats que es plantejaven en el món de l’art, en el terreny musical l’estrena de la Consagració de la Primavera d’Stravinski va incidir en obres com la Suite Scythe escrita l’any 1914. La predominància de l’element rítmic es troba en diferents composicions d’aquest període, encara que combinat amb fragments de gran lirisme, com en el Concert número 1 per a piano i orquestra. Aquesta combinació de contundència rítmica i lirisme caracteritza moltes de les composicios de Prokòfiev, essent una de les constants de la seva producció. De la mateixa manera que en la música, en altres àmbits de la creació també apareixien novetats importants, el futurisme y el constructivisme, que van ser moviments que van tenir una gran difusió a Rúsia, també van influir en algunes composicions de Prokofiev, algunes escrites en el període occidental, com la Segona simfonia, estrenada l’any 1924 i dividida en dos moviments.

Una obra molt peculiar és la Simfonia número 1 “Clàssica”, segons el mateix compositor no concebuda com “a la manera de Haydn” sinó una simfonia com Haydn l’hagués pogut escriure en l’època de Prokofiev. Aquesta simfonia, la primera de les set que el compositor va escriure, es va estrenar el mes d’abril de 1918, va ser el mateix dia de l’estrena quan el responsable de cultura del govern soviètic, el comisari Lunatxarski, després d’una conversa amb el compositor va estar d’acord en que iniciés una carrera internacional, deixant-li la possibilitat de tornar al seu país quan ho considerés oportú.

El període occidental es situa entre els anys 1919 i 1936. Potser l’obra més significativa és l’òpera L’amor de les tres taronges. Aquesta òpera, on el compositor continua utilitzant una orquestra rica en contrastos y amb una gran varietat rítmica, va ser estrenada a Chicago l’any 1921 amb un gran fracàs, posteriorment l’estrena a Nova York va prolongar la incomprensió inicial, sobretot per part de la crítica, que trobava a faltar “melodies”, i no estava d’acord ni amb el plantejament vocal ni amb l’instrumental. En aquests anys va escriure el compositor algunes de les obres que li han donat major popularitat, una d’aquestes composicions és el Tinent Kijé. Aquesta és la primera música important per a pel.lícules que Prokofiev va escriure, l’encàrrec li va provenir de Rússia, i el compositor va realitzar posteriorment una suit simfónica dividida en cinc moviments. En aquest període van ser escrites també, entre d’altres, la tercera i quarta simfonia, el quart i cinquè concerts per a piano i orquestra y el conegut ballet Romeo i Julieta.

En els anys 1935 i 1936 Prokofiev va compondre el ballet Romeo i Julieta, aquesta obra de llarga durada va ser un encàrrec del Teatre de Moscou. Aquest ballet pot ser considerat com l’obra que inicia l’últim període del compositor i que està caracteritzat per la tornada a l’Unió Soviética.

Entre els anys 1936 i 1953 el compositor va continuar treballant en tots els gèneres que fins el moment havia tractat, posant l’accent en les composicions relacionades amb aconteixements externs. Dos procediments diferents defineixen moltes de les obres d’aquesta època. En primer lloc trobem composicions escrites per a cors, solistes i orquestra, algunes de les quals han tingut una gran difusió, com Alexander Nevsy, partitura realitzada per a la pel.lícula del mateix nom dirigida per Eisenstein l’any 1938, o l’òpera Guerra i pau, escrita a partir de la novel-la de Tolstoi i una de les obres més importants del seu catàleg. En segon lloc Prokofiev escriu obres de caire més intimiste, reduint els mitjans. Pel musicòleg francès Antoine Goléa, Prokofiev va seguir un camí semblant al de Béla Bártok, camí definit per la simplificació del seu llenguatge, intentant poder retrobar una amplia audiència, plantejament que coincidia amb el de les autoritats culturals del govern soviètic.

Shostakovitx

L’obra de Schostakovitx ha originat, i encara ho continua fent, diferents interpretacions, és difícil poder precisar fins a quin punt les seves obres estan condicionades per les pressions externes. La popularitat del compositor va començar aviat, a l’edat de 19 anys l’estrena de la seva primera simfonia va causar una forta impressió. A partir d’aquest moment Shostakovitx es converteix en un dels compositors més importants de la Unió Soviètica, rellevància que no disminuirà fins la seva mort l’any 1975. Encara que l’empremta de la personalitat del compositor es troba sempre en les seves obres, és possible diferenciar tres àmbits compositius definits per la preponderància d’algunes característiques. Aquests tres àmbits són els següents:

-Obres escrites incorporant elements “moderns”, quasi totes aquestes composicions pertanyen al període inicial. Obres com el ballet L’edat d’or escrit l’any 1930 o l’òpera El nas estrenada el mateix any a Sant Petersburg estan escrites a partir de la juxtaposició de diferents estils procurant crear contrastos sovint sorprenents. Un cert sentit de l’humor, a vegades fins i tot una ironia mordaç recorre aquestes obres.

-Composicions relacionades amb aconteixements històrics. Moltes de les simfonies que va compondre Shostakovitx són el resultat d’aquests aconteixements. Les més directament relacionades són les números 2 (obra estrenada l’any 1927 desè aniversari de la Revolució), 7, 11, i 12. La simfonia número 7 Leningrad, és una de les simfonies amb més difusió, aquesta obra va ser acabada al desembre de 1941 en el piano d’una vella escola. Feia pocs mesos que les bombes havien començat a caure sobre la ciutat de Leningrad, poc a poc el setge s’anava tancant, fins gener de 1944 la ciutat va viure una situació molt dramática. Schostakovitx expressa amb aquesta simfonia l’invasió nazi i la defensa heroica del país. Els procediments que utilitza el compositor en aquesta obra estan sempre en funció d’una expressió concreta, per exemple el motiu obsessiu de la caixa del primer moviment (motiu que dura més de 300 compassos) es relaciona amb la invasió.

-El tercer àmbit està determinat per composicions on l’expressió personal caracteritza l’obra. Moltes d’aquestes obres forman part dels quinze quartets de cordes, aquestes obres van ser escrites entre els anys 1938 i 1974. Un exemple d’aquests plantejaments intimistes el trobem en el darrer quartet, obra dividida en sis moviments tots de caràcter lent. L’inici del primer moviment és un clar exemple de la intensitat dramàtica a la que un compositor extraordinari pot arribar, utilitzant pocs recursos (tot aquest inici està basat en una gradual superposició d’un motiu, constrüit d’una manera molt particular, a partir de la tonalitat de mi menor).

Shostakovitx va tenit sempre com a punt de referència la música tonal, encara que en obres anteriors a la Simfonia número 5 el compositor s’allunyés de les tècniques més tradicionals. Com a element quasi anecdòtic les sèries dodecatòniques apareixen en algun moment, encara que tenen un valor “melòdic” i no una funció estructural. Un exemple és el tema inicial del cinquè moviment de la Simfonia número 14 (obra escrita a partir de textos de García Lorca, Apollinaire, W. Küchelbecker, i R. M. Rilke), tema interpretat pel xilòfon i que inclou les 12 notes del total cromàtic.

Influències posteriors

Els aconteixements històrics viscuts i la nacionalitat de Prokofiev i Shostakovitx, condicions que van repercutir decisivament en la seva música, han fet difícil la continüitat del seu estil, tot i així existeixen diversos compositors que han reflectit en la seva música les influències d’aquests autors.

En primer lloc cal destacar a dos compositors soviètics. El primer és Boris Tchaikovski, compositor que va estudiar amb Shostakovitx, i que va començar a tenir una certa difusió a occident a partir de l’estrena l’any 1966 de la Partita interpretada per Rostropovitx. L’altre compositor és Boris Tishchenko, que va estudiar amb Shostakovitx entre els anys 1962 i 1965, autor al que va dedicar la seva Simfonia número 5.

Un exemple peculiar és el compositor suec Allan Pettersson (1911-1980). Aquest músic va compondre 16 simfonies, algunes d’elles amb difusió internacional, com la Simfonia número 7 dirigida l’any 1968 per Antal Dorati. Aquestes simfonies, algunes amb durades properes als 60 minuts, mantenen connexions estilístiques amb compositors com Mahler i Shostakovitx.

A Catalunya aquesta influència és quasi imperceptible. Com a fet singular es pot assenyalar una composició de Salvador Brotons. L’any 1975 un molt jove Brotons (el músic tenia en aquell moment setze anys) va escriure una obra per a piano sol amb el nom d’Elegia per la mort d’en Shostakovitx.

Jesús Rodríguez Picó

Jesús Rodríguez Picó

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Revista Sonograma Magazine

Compositor y profesor. Catálogo y discografía.

Pseudópodo

Un blog inhomogéneo y anisótropo

Alex Ross: The Rest Is Noise

Compositor y profesor. Catálogo y discografía.

Psicoterapia y Psicomusicoterapia

Compositor y profesor. Catálogo y discografía.

PENJAMENTS ESCRITS

PENSAMENTS PENJATS AMB LLETRES

Alfredo Aracil – Compositor, Doctor Hª Arte, Asesor Cultural

Compositor y profesor. Catálogo y discografía.

A %d blogueros les gusta esto: