Jesús Rodríguez Picó

Inicio » Artículos (RMC) » Mihail Glinka

Mihail Glinka

Mihail Glinka (1804-1857)

L’inici de dos segles de música russa

Durant la Segona Guerra Mundial, les autoritats soviètiques van elaborar un pla per interpretar i difondre música tan popular com “seriosa”. Les estadístiques en referència a les obres de música “seriosa”, només durant l’any 1942, van donar els següents resultats en nombre d’obres: 1871 Tchaikovski, 788 Rimski Korsakov, 785 Glinka i 524 Rachmaninov, sense contar les obres noves que van ser 447. Aquestes noves composicions condicionades pels terribles esdeveniments portaven noms com “Tot per la pàtria” o “Guerra sagrada”. Les obres de nova creació havien d’estar compostes tenint alguns punts de referència concrets, els més importants: la música popular i tradicional, i les obres dels grans compositors del passat. Aquest passat musical s’havia iniciat amb les composicions de Mihail Glinka, músic que representava l’inici d’un procés sense discontinuïtats i que donava a la música russa una personalitat única.

A partir de Glinka les relacions i els lligams es van establint al voltant de l’eix Moscou-Sant Petersburg. Els compositors de major edat traslladen als joves els seus coneixements fins arribar a la Rússia de finals del segle XX. De Glinka a Dargominski, de Rimski Korsakov a Glasunov o de Chostakovitx a Tichtchenko, els enllaços es succeeixen.

Una extraordinària facilitat i uns molt bons dots musicals permeten a Glinka crear un ampli conjunt de composicions. L’entorn és propici per transformar la música que es feia fins aquell moment, la música vocal religiosa perd el protagonisme que tenia, l’església ortodoxa ja no pot posar més traves a la música instrumental, també la difusió de la música que arriba de l’Europa Occidental s’estén, en els primer decennis del segle XIX triomfa l’òpera, tant francesa com italiana. Un altre canvi en els hàbits musicals russos serà la difusió de la música popular, gràcies a Caterina la Gran, aquesta música s’escampa i les corals comencen a interpretar-la fora dels seus àmbits. Glinka ja disposa d’uns nous elements per crear la seva obra.

L’any 1836 és la primera data clau, és l’any de l’estrena de l’òpera Una vida pel Tsar (o Ivan Susanin títol original i el preferit durant l’època soviètica), a més de les influències que s’han indicat, en aquesta obra hi trobem la de la música simfònica del primer romanticisme fonamentalment la de Beethoven. Amb una gran habilitat Glinka utilitza estructures que provenen de la música occidental, com els procediments imitatius fugats interpretats pel cor, característiques vocals similars a les de l’òpera francesa (grand opera) i italiana, i elements que provenen del seu país i que tenyeixen l’obra donant-li la peculiar personalitat russa.

Ja feia uns anys que Glinka havia començat a fer viatges, entre els anys 1830 i 1833, a Itàlia on va conèixer algunes de les noves òperes. Donizetti li va aportar la vitalitat, l’equilibri formal i les melodies plenes de naturalitat, mentre que Bellini li mostrà la possibilitat d’utilitzar recursos harmònics més complexos que ampliaven els procediments més convencionals. Un altre contacte important és el que va tenir lloc a l’any 1844 amb Berlioz, no saben exactament quina relació van mantenir el dos compositors, encara que és fàcil imaginar com “l’apassionat” francès mostraria les novetats instrumentals i formals que feia servir en les seves obres, i les extraordinàries possibilitats de la música programàtica (feia prop de quinze anys que havia escrit la Simfonia Fantàstica).

Uns mesos desprès trobem Glinka a Espanya, aquesta estada serveix per ampliar el seu coneixement de la música popular, un nou repertori que posteriorment es manifestarà en obres com la Jota Aragonesa i Records d’una nit d’estiu a Madrid. Encara més viatges, d’Espanya a Polònia, desprès a París i finalment Berlín, on va morir.

El 9 de desembre de 1842 es va estrenar la segona òpera de Glinka, Russlan i Ludmilla. Considerada sovint com la seva millor obra representa un pas endavant en la definició d’un estil propi, encara més relacionat amb la personalitat russa. A més de les melodies russes, hi trobem també de caucàsiques, turques, i d’altres indrets més allunyats con fineses o àrabs. El llenguatge s’enriqueix i es tracten temes que tindran una gran influència sobre compositors posteriors, per exemple en Rimski Korsakov. Com a conseqüència d’aquestes temàtiques apareix l’element màgic, relacionat amb un més imaginari que real “orientalisme”, element que tindrà continuïtat en moltes obres dels compositors del Grup dels Cinc (per exemple en Sheherazade o en les Dances Polovtsianes del Príncep Igor).

La utilització de les cançons populars russes origina un altre nou procediment, la repetició. Una característica d’aquest tipus de música és la repetició de frases musicals amb canvis en l’acompanyament, Glinka ho utilitza no només en les seves òperes sinó també en la música instrumental.

El catàleg de Glinka és molt ampli, la música vocal té un gran protagonisme, a més de les dues òperes va compondre al voltant de setanta cançons i nombroses obres per a cor, algunes amb orquestra, aquesta és la part del seu repertori menys difosa. Un altre grup d’obres poc conegudes són les transcripcions i arranjaments que va realitzar d’altres compositors. Destaquem les realitzades a partir de l’Armida de Gluck, o de Jefté de Händel. També farà arranjaments per a veu i piano sobre La Flauta Màgica de Mozart, concretament l’ària de Tamino, i orquestrarà diversos fragments de l’Oberon de Weber.

Encara que la música vocal sigui quantitativament més important que la instrumental, en el catàleg de Glinka trobem obres importants i algunes molt interpretades. Les característiques d’aquestes obres són habitualment el respecte per les convencions tècniques que provenen de finals del segle XIX i un estil clar i “galant” evitant les tensions i els conflictes dramàtics. Una excepció, i possiblement una de les seves millors obres de cambra és el Trio Patètic per a clarinet, fagot i piano, estrenada a Milà pel compositor al piano i dos solistes del Teatre de l’Scala, composició plena de malenconia i de desesperació que reflecteix un estat d’ànim defallit.

Escrita al 1848, el mateix que Records d’una nit d’estiu a Madrid, la fantasia Kamarinskaia és una de les seves obres cabdals. Punt de referència de la música russa posterior, Tchaikovski la tenia en una gran consideració, aquesta fantasia proposa uns plantejaments que la permeten diferenciar de la tradició centreuropea. La utilització de melodies populars i el tipus d’elaboració com a material per a parafrasejar i no per a desenvolupar i transformar, sempre mantenint el referent melòdic, es convertirà en un dels trets més significatius del simfonisme rus.

Iniciador i artista clau pel posterior desenvolupament de la música russa, els plantejaments de Glinka han estat un punt de referència posterior, per exemple en el 1957 Rodion Schedrin composava unes Variacions sobre un tema de Glinka. Aquesta continuïtat creativa, que en altres països ha estat difícil o impossible, ha permès a la música russa tenir un llenguatge propi enriquit al llarg de diverses generacions.

Jesús Rodríguez Picó


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Revista Sonograma Magazine

Compositor y profesor. Catálogo y discografía.

Pseudópodo

Un blog inhomogéneo y anisótropo

Alex Ross: The Rest Is Noise

Compositor y profesor. Catálogo y discografía.

Psicoterapia y Psicomusicoterapia

Compositor y profesor. Catálogo y discografía.

PENJAMENTS ESCRITS

PENSAMENTS PENJATS AMB LLETRES

Alfredo Aracil – Compositor, Doctor Hª Arte, Asesor Cultural

Compositor y profesor. Catálogo y discografía.

A %d blogueros les gusta esto: